Goya: “Quant temps em queda?, un refrescant disbarat còmic estiuenc

Cada temporada té el seu ritme i el seu estil i la veritat és que l'estiu, amb les seves calors cada cop més angoixants, no convida a entretenir el nostre temps d'oci amb muntatges dramàtics. Per això ja estan en tot cas els festivals oficials, mentre que les sales privades poden optar per programacions més lleugeres i intranscendents. I d'aquesta manera és saludable trobar a la cartellera espectacles que responguin a l'objectiu que els espectadors passin una estona agradable sense més ambicions. Tal és amb seguretat el que s'ha proposat Marta Buchaca, responsable de la dramatúrgia -vol dir això que és l'autora del guió?- i de la direcció de “Quant temps em queda?”, un disbarat còmic que s'ofereix sobre el escenari del teatre Goya.

Adverteixin el punt de partida: una acreditada doctora descobreix un sistema infal·lible que permet conèixer el temps de vida que -circumstàncies sobrevingudes apart- els queda als seus pacients, cosa que possibilita a aquests organitzar adequadament l'última etapa del seu periple vital. Utilitza com a conillet d'índies el seu marit i comparteix aquesta experiència amb la seva germana i cunyat. Tots aquests elements són exactament els precisos per embastar el que, com els nostres amables lectors saben, anomenem “comèdies de matrimonis” o “de parelles” que solen tenir gairebé sempre caràcter còmic i que en aquest cas concret arriba al paroxisme del que és desopilant.

Perquè tot el que passa entre les dues parelles és un embolic d'enormes dimensions que, amanit amb els inevitables additaments amorosos entrecreuats, l'autora i la directora ha contribuït a accentuar. Molt particularment Lluís Villanueva, la interpretació del qual, i fins i tot aparença física, ens va portar a la memòria a l'inoblidable Luis Cuenca que va triomfar durant diverses dècades al teatre Apol·lo del Paral·lel barceloní. Aquest plantejament exigeix que “el lleig” tingui el contrapunt de la seva desmañada figura a les intèrprets femenines i Villanueva el troba sobretot a la desmelenada Betsy Turnez, però també a la més continguda Marta Bayarri. Hi ha un quart actor, Xavi Ricart, el “seriós” de la funció però no per això més mesurat, a qui correspon posar en solfa amb accentuats tints la desraó de les actituds extremes i intolerants del nacionalisme anomenat sobiranista perquè aquesta una comèdia actual que respon a situacions conegudes, quan no viscudes pels qui ocupen la seva localitat al pati de butaques.

A mesura que discorre l'acció dramàtica sobre l'escenari pensem pels nostres endins que només faltava arrodonir l'espectacle amb algun ingredient musical i la veritat és que Buchaca no ens va defraudar. N'hi ha al final de l'obra, amb un quadre coral que posa la cirereta final del disbarat, desmadrada i sense embuts, cosa que provoca l'aplaudiment entusiasmat d'un públic que, la veritat sigui dita, ha rigut en pocs moments i, a resumits comptes, s'ho ha passat molt bé.